El guardià de la taverna: Kopi Loewak Coffee Stout

Benvinguts a la taverna dels horrors, on podeu conèixer tota classe d’estrambòtiques i excèntriques cerveses que ronden pel món. Entreu, la porta és oberta.

El molí cerveser

Avui us portem una cervesa d’una de les cerveseres més conegudes tant a Holanda com a la resta d’Europa. De Molen o “el molí” en holandès, va començar la seva activitat el 2004 en un molí (se les saben totes!) construït el 1697 i anomenat De Arkduif. Actualment, en aquest molí tenen també un restaurant i una botiga de cervesa i la seva producció es realitza en unes instal·lacions que es troben a prop. A més, des del 2009 realitzen un festival a la seva seu que acull les millors cerveseres d’Europa, Borefts Bier Festival.

Kopi Bir

Els de De Molen tenen una Imperial Stout amb l’ingredient afegit del cafè de civeta, dels més cars del món amb un preu que ronda els 400 €/kg. És una cervesa d’alta graduació amb un 11,2% d’alcohol i, com solen ser les Imperial Stout, el seu color és negre amb un sabor amarg i està elaborada amb ordi torrat. Aquest cafè s’obté com a resultat de la digestió, per part de la civeta, dels grans de cafè, però per les condicions en què es tracten aquests animals i les pressions de les protectores d’animals, De Molen va finalitzar la producció d’aquesta cervesa l’any 2013.

Encara que ja no poguem tastar aquesta cervesa, De Molen produeix un munt de cerveses, pel que, si viatgeu a Holanda, no us n'estigueu d’anar i gaudir d’una bona cervesa.

Salut i força al canut!

Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: Beguda Premium

És dimecres i toca parlar una mica del món de la cervesa. Actualment, la cervesa artesanal ha pres rellevància en el nostre país, s’està fomentant una cultura cervesera que només es trobava a països com Gran Bretanya o Alemanya. La cervesa industrial de les grans marques s’ha trobat una petita competència, però amb molta força i que cada cop es fa més gran.

Cervesa en majúscules

Fins que no tastes una cervesa artesanal (amb l’autèntic sabor d’aquesta beguda), no saps el que és realment una cervesa. A causa de l’extensió de l’artesanal, avui dia trobem que la cervesa s’ha posat al nivell dels vins, i les degustacions i maridatges de cervesa han entrat al món gastronòmic, dotant a la cervesa artesanal de la importància que es mereix, perquè recordem que la dedicació dels mestres cervesers es transforma en un producte de qualitat.

Un món de sabors

Hem de donar les gràcies a la gran quantitat de gent que ha convertit la seva afició/passió en quelcom que han volgut compartir amb el món. Cada cop van sorgint més productors de cervesa artesanal, el que es tradueix en noves cerveses i nous sabors. Amb la seva habilitat manipulant els ingredients i combinant-los, ens ofereixen begudes de qualitat dignes dels paladars més sibarites.

Brewpub

Tots coneixem els famosos pubs del Regne Unit, establiments on es consumeixen grans quantitats de cervesa, però anem un pas més enllà, ja que també trobem establiments on produeixen la seva pròpia cervesa i la distribueixen al mateix local, el que es coneix com a brewpub. Gràcies a la cultura creixent de la cervesa artesanal al nostre país, no és estrany trobar-nos alguns d’aquests establiments, en els quals es poden tastar les cerveses en les millors condicions. Tant ens poden aconsellar quina serà de la nostra preferència com ens poden portar el millor menjar per acompanyar-la.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: Degustació

La cervesa s’ha convertit en una beguda molt sibarita en els últims anys, pel que saber valorar-la i gaudir-la de la millor manera possible és requisit indispensable pels amants de l’espumosa. Per tant, us farem cinc cèntims de què consisteix una bona degustació.

Recomanacions prèvies

La degustació s’ha de realitzar en un lloc ben ventilat, on no hi hagin olors que puguin pertorbar els sentits, i és important no acompanyar de menjar, l’ideal és tenir gana per ser més susceptibles a l’hora del tast. És recomanable fer reposar la cervesa fora del refrigerador durant 10 minuts, per què les aromes seran més fàcilment detectables. Si degustarem més d’una cervesa, s’aconsella seguir l’orde per color, de més clar a més obscur.

Com servir

El primer que hem de fer és disposar de dos gots, l’un per la part visual i l’altre per l’aroma i la degustació pròpiament dita. Al primer got hi abocarem la cervesa suaument, col·locant el got en un angle de 45º i a certa distància per facilitar l’aparició de l’espuma, la qual ha de tenir una superfície d’entre 1,5-2 centímetres. Al segon got hi abocarem la cervesa de tal manera que no crearem espuma i l’omplirem només fins a la meitat, en el cas que l’ampolla contingui un pòsit de llevat al fons destinat a beures, just abans de buidar-la es remena l’ampolla en cercles perquè aquest pòsit es mescli amb la cervesa. Aquest segon got, abans del tast és recomanable d’agitar per tal de fer sortir els aromes amagats a les bombolles.

Fase visual: l’aparença

Començarem pel got amb espuma, es recomana col·locar els gots sobre superfícies blanques, per no contaminar el color. El que observarem serà: el color, a contrallum; la tonalitat, des de brillant a mate; la vivacitat, capacitat de fuga del gas; i l’espuma, la seva densitat, persistència i matisos.

Fase olfactòria: els aromes

Deixem de banda el primer got i ens fiquem amb el got de tast. Ara és el moment de valorar els tipus d’aroma i la seva intensitat, amb un període de fermentació més llarg les aromes són més complexes i s’han integrat millor. És complicat valorar els aromes, per això inhalarem tres vegades per tenir una idea més acurada.

Els cereals i llúpols aporten aromes herbàcies, florals, terrosos o resinosos i, sobretot per la quantitat de llúpol, es detecten notes més o menys amargants. Les cerveses més fosques acostumen a tenir aromes de malta torrada, xocolata o cafè.

Aromes afruitades i especiades que vénen donats per la fase de maduració de la fermentació o per segones fermentacions. També es pot donar el cas que durant la maduració s’han afegit fruites o especies.

L’aroma a alcohol és comú en cerveses d’alta fermentació, que solen superar el 8% de concentració i es cataloguen entre inexistent, lleuger o intens.

Fase gustativa: el sabor

Es farà servir el mateix got que a la fase anterior. Primer farem un glop per estimular les papil·les gustatives i un segon glop per identificar les notes gustatives.

Gust a cereal: es poden reconèixer notes a pa o galeta torrada, o també a xocolata o caramel depenen del grau de torrat.

Gust a llúpol: aporta l’amargor a la cervesa segons el seu grau de concentració. Si la seva presència és lleugera, notarem els sucres residuals.

Gust a fruites i especies: es pot apreciar si han estat ingredients de la recepta o han sorgit durant el procés de maduració.

Gust a alcohol: si la cervesa és d’alta fermentació, notarem sensació d’ardor però que ha d’estar integrada amb la resta de components.

Cos de la cervesa: o com se sent a la boca, ja sigui densa, espumosa, lleugera, compacta i, a més, com és la seva vivacitat. Depenen del grau de viscositat, tindrà més cos si és viscosa o menys si és més diluïda.

Valoració final

En acabar, toca fer una recopilació de totes les sensacions detectades a les fases prèvies. S’ha de valorar l’equilibri, la complexitat i el balanç entre tots els components olfactius i gustatius. S’ha d’afegir a aquesta valoració, els sabors prolongats després del tast i quina duració tenen. En resum, es tracta de fer una síntesi de les bondats i problemes de la cervesa, destacant el més representatiu i que serà allò que recordarem en posterior consum. 

Després de tota aquesta parrafada, esperem que no us hàgiu adormit i esteu preparats per quan us toqui quedar bé davant d’algú que vulgueu impressionar, demostrant les vostres aptituds de mestre cerveser.


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més