Fem-ne cinc cèntims: Svalbard Bryggeri

De cerveseres n’hi ha de tots tipus: grans, petites, industrials, artesanals, etc., però també n’hi ha amb alguna particularitat com la que us presentem avui.

La cervesera més septentrional del món

Des del 2015, la cervesera Svalbard Bryggeri de Noruega és la productora de cervesa que es troba més al nord del món, molt a prop del pol Nord. És una de les empreses que fan servir aigua de glaceres de més de 2000 anys d’antiguitat, com ja us parlàvem en una entrada anterior. Al principi, van tenir problemes per obtenir la llicència de produir cervesa, van estar des del 2007 fins als 2011, any en què se’ls hi atorga la llicència i neix la que seria, anys més tard, la cervesera més al nord, o com diuen ells, cervesa fermentada al sud del pol Nord.

Salut i força al canut!









Font: els xitxarel·los d’Esbirraixat

Llegir Més

El guardià de la taverna: Vieille Bon Secours

Benvinguts a la taverna dels horrors, on podeu conèixer tota classe d’estrambòtiques i excèntriques cerveses que ronden pel món. Entreu, la porta és oberta.

Prepareu la butxaca!

Avui volem parlar-vos de cerveses que no estan a l’abast de tothom, no perquè siguin d’un altre continent o tinguin una disponibilitat limitada, es tracta d’algunes de les cerveses més cares, cerveses que poden arribar a costar centenars d’euros. Cerveses com la Sink The Bismark (41º)  i la End of The World (55º), amb un preu de 65 euros i 598 respectivament, són també de les de més alta graduació, superades només per la Schorschbock 57, que com indica el seu nom té 57,7% de graduació i amb un preu de 197 euros. Aquestes són algunes cerveses cares, però el que ens interessa és conèixer la més cara del món.

Vieille Bon Secours

Aquesta cervesa és la més cara, arribant a un preu d’uns 830 euros, amb una senyora ampolla de 12 litres. És una cervesa elaborada per la firma Caulier a Bon Secours, Bèlgica. Es tracta d’una cervesa artesanal belga d’estil cervesa d’abadia, ja que aquest estil té el seu origen a les abadies on els monjos produïen la seva pròpia cervesa. Aquesta cervesa es va descobrir al soterrani d’un restaurant belga a Londres el 2009, que feia dècades es trobava emmagatzemada allà. És una cervesa de sabor complex amb una mescla de cítrics i caramel, amb notes de regalèssia i anís i una graduació del 8%.

Salut i força al canut!

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: La cervesa a l'antiguitat

La cervesa és una de les begudes més antigues del món, neix pràcticament alhora que la civilització. Ja en els primers assentaments es creu que és on s’origina les primeres cerveses. Avui farem una petita repassada del pas de la cervesa per la història.

Civilitzacions antigues

Els primers registres que parlen sobre la cervesa daten del 4000 A.C., en unes tauletes d’argila sumèries (a Mesopotamia), el que fa pensar que van ser els primers a fermentar ordi. Més tard, quan Mesopotamia es converteix en l’imperi Babilònic, la cervesa continua considerant-se una beguda molt apreciada, ja que s’han trobat fins a 20 receptes diferents d’aquesta civilització. També a altres civilitzacions, com l’imperi inca, es produïa la “chicha” a base de blat, els xinesos feien “kiu” amb ordi, blat, mill i arròs. Fins i tot a Britania, abans de la introducció de l’ordi, ja feien una beguda amb malta de blat.

Egipte, grans productors de l’antiguitat

Els egipcis són una cultura on la cervesa va tenir molt protagonisme, els hi va agradar tant que produïen aquesta beguda en veritables fàbriques. El que feien era una massa de pa sense fornejar, que fermentava en aigua amb llevats salvatges i s’obtenia la cervesa. Ells l’anomenaven “zythum” que vol dir vi d’ordi, i també la perfumaven amb canyella, mel o fruits com els dàtils. Si us voleu fer una idea de com els hi engrescava, als treballadors els pagaven una part del salari amb cervesa, ja podrien aprendre alguns empresaris!

Aquesta és una petita mostra de com ha anat evolucionant la cervesa al llarg del temps, ja anirem introduint més dades d’interès sobre la història de la nostra beguda preferida.

Salut i força al canut!

Font: els xitxarel·los d’Esbirraixat

Llegir Més

Cop d'atzagaia: Torrada vs. Vermella

Tots sabem que la gamma cromàtica de la cervesa és molt extensa, tenim des de colors grocs apagats, passant per daurats i marrons, fins a arribar a la negra. Anem a veure què trobem entre el ros i el negre.

Bru i robí

Les cerveses de color torrat (o marrons) es produeixen igual que les negres, però en aquest cas les maltes no han estat tan torrades així que adquireixen aquestes tonalitats sense arribar a ser excessivament fosques. En el seu sabor podem apreciar notes de caramel i de xocolata, aportades per aquesta malta torrada. En el cas de les cerveses vermelles, també es fa servir ordi que no ha estat maltat però sí torrat, el que fa que obtingui aquesta tonalitat vermellosa. Hi ha un rang de color molt petit per aquest tipus de cervesa, ja que ràpidament passen a ser ambres o marrons. No solen tenir gaire presència de llúpol per què el seu contingut és inferior que a la majoria d’estils.

Aquestes són cerveses més semblants a les negres que a les rosses, a causa dels seus ingredients i les seves característiques i, com no podia ser d’una altra manera, us animem a tastar-les i/o comentar que us han semblat.

Salut i força al canut!

Font: els xitxarel·los d’Esbirraixat!

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: El llúpol

Ja coneixem els quatre ingredients bàsics que ha de portar una cervesa per tenir les característiques pròpies d’aquesta beguda: aigua, malta, llevat i llúpol. Però que és exactament el llúpol? Avui ens hem proposat conèixer a fons aquest ingredient tan necessari per a la cervesa.

Humulus Lupulus

El llúpol o, més concretament, la flor de llúpol és l’ingredient que aporta la característica amargant a la cervesa i contraresta la dolçor que aporten les maltes al most. També és responsable de què l’espuma sigui més estable, afavoreix a la conservació de la frescor, és el causant de tenir gana quan bevem cervesa i aporta altres propietats molt saludables. En l’elaboració de la cervesa es fan servir les flors femenines sense fecundar (per evitar que s’omplin de llavors) les quals contenen lupulina, que aporta l’amargor i les aromes que tindrà la beguda. És una planta delicada, pel que la seva conservació ha de ser òptima perquè no perdi propietats i, encara que es pot fer servir fresc, l’habitual és que se li apliqui un procés d’assecatge i la seva posterior conservació en fred.

Tipus de llúpol

Hi ha diverses varietats de llúpol però es classifiquen en tres categories. En primer lloc, tenim els llúpols amargs que aporten amargor i no tants elements aromàtics, com són el brewer’s gold, el northern brewer o el cascade; en segon lloc, tenim els llúpols aromàtics, que, al contrari que els anteriors, aporten més elements aromàtics que amargor, com són el saaz, el tettnanger o el fuggle; i en tercer lloc, tenim els llúpols mixtos, que aporten ambdues qualitats però en menor mesura, com són el centennial, el galaxy o el simcoe.

International Bitterness Unit

El sistema IBU és el que es fa servir per marcar el grau d’amargor que conté cada cervesa. Les cerveses comercials solen rondar els 10 IBU, les IPA tenen entre 40-60 IBU i les Barley Wine entre 70-100 IBU. Això no vol dir que una cervesa amb un IBU molt alt sigui molt amargant, també entra en joc la dolçor de la malta, aquest balanç entre ambdós sabors farà que la cervesa sigui més dolça o més amarga.

Esperem que us resulti útil i interessant aquesta breu explicació sobre el llúpol, tan essencial per la cervesa.

Salut i força al canut!

Font: els xitxarel·los d’Esbiraixat.

Llegir Més

Cop d'atzagaia: EBC vs. SRM

Tornem un altre dijous amb les nostres comparacions del món birraire. Ahir us parlàvem del color de la cervesa i el mètode EBC, però avui us introduirem un altre sistema estandarditzat que fa la mateixa funció, mesurar numèricament el color de la cervesa.

Mètode europeu

El mètode europeu, European Brewing Convention (EBC), és l’estàndard que es fa servir habitualment a Europa que, com us dèiem ahir, va començar com un mètode comparatiu que comportava inexactitud quant a determinar el color. A causa d’aquesta problemàtica, es va optar per un sistema semblant al que comentarem a continuació, que en un principi consistia a fer travessar un feix de llum (530 nm de longitud) per un centímetre de cervesa però actualment la longitud d’ona és igual que en l’altre sistema (430 nm de longitud).

Mètode americà

El SRM o Standard Reference Method és el sistema adoptat el 1958 per la American Society of Brewing Chemists (ASBC) i és el mètode habitual d’Amèrica. La definició d’aquest mètode és: l’absorbància (o pèrdua de llum) d’un feix de llum de longitud d’ona 430 nm en travessar una cubeta de mitja polsada, multiplicat per 10. Actualment i segons la llei Bouguer-Lambert-Beer (que us explicarem en una altra estona), la multiplicació ha de ser de 12,7. Si el resultat és major a 30, la mostra s’ha de diluir i tenint en compte aquesta dada en el càlcul.

Ambdós mètodes són vàlids per referir-se al color de la cervesa, ja que tots dos són un estàndard, però s’ha d’especificar a quin dels mètodes fa referència aquesta dada. Una fórmula senzilla ens permetrà passar d’un mètode a l’altre (“EBC = SRM x 1,97” i “SRM = EBC x 0,58”) o sinó també podeu recórrer a un conversor d’Internet. Esperem que us hagi semblat interessant veure la ciència darrera la cervesa.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: Sistema EBC

De cerveses n’hi ha de tots colors i totes tenen les seves diferències, més o menys fàcils de concretar, però el color és un dels factors més difícils de mesurar per què la llum que rep la cervesa no sempre és igual. Aquesta reflexió ens ha fet decidir parlar del sistema europeu per mesurar el color de la cervesa.

Un xic d’història cervesera

A finals del segle XIX, Joseph Williams Lovibond va desenvolupar un mètode per garantir la qualitat de la seva cervesa. Consistia en una comparació del color amb unes filmines que determinava un valor aproximat. Va mantenir-se vigent durant molt de temps fins a substituir-se per mètodes moderns. Encara, avui dia, els productors de malta fan servir el terme “graus Lovibond” per referir-se al color que aportarà el seu producte. Un dels sistemes moderns que ha substituït a aquest és l’EBC.

European Brewing Convention

El sistema EBC és un dels que està vigent actualment. Al principi treballaven amb mètodes de comparació visual, però quedaren obsolets i van optar per fer servir un espectrofotòmetre. L’EBC es determinava mesurant la reducció d’un feix de llum de color amb longitud d’ona de 530nm però, des de 1991, apliquen un estàndard on la unitat de color és 25 vegades l’absorbància (logaritme de pèrdua de llum) a 430 nm de longitud.

Per què us feu una idea, les Pilsener estàn entre els 6 i els 12 EBC, les Pale Ale angleses van dels 16 als 28 EBC i les Imperial Stout es troben entre els 59 i els 79 EBC.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: Elaboració de la cervesa

És de coneixença popular que els alemanys són uns grans aficionats a la cervesa, però potser no sabíeu que el 1516 Alemanya va promulgar una llei de puresa, relativa als ingredients que havia de portar una cervesa (aigua, malt i llúpol). En aquell temps encara no es feia servir el llevat, però des de 1880, quan Louis Pasteur va descobrir el procés de fermentació amb el llevat, es va convertir en un altre ingredient bàsic. Així que avui parlarem de l'elaboració de la cervesa artesanal.

Sopa maltosa

El primer pas és bullir el malt (ordi, blat, …) a uns 80º en aigua per aconseguir que s’alliberin els sucres del malt, a continuació es cola aquest líquid i obtenim un suc d'ordi dolç que encara no conté ni alcohol ni amargor. En el cas de la cervesa industrial, es substitueix part dels ingredients per abaratir costos, repercutint negativament en el resultat final.

Amargant el most

Ara és quan entra el llúpol en acció, aportant aquell toc amargant característic de la cervesa. Aquest ingredient, a més de l’amargor, també dota d’elements que marcaran l’aroma i el sabor de la cervesa resultant, com també aporta antioxidants, conservants naturals i característiques organolèptiques úniques. Després de coure el suc amb els llúpols, obtenim un most dolç i amarg, però continua sense contenir alcohol.

Fermentació

A l’última part del procés, el llevat s’encarrega de transformar la maltosa en alcohol durant aproximadament uns 5 dies, que en acabat s’obté una cervesa apta pel consum. En el cas de la cervesa artesanal es duu a terme una segona fermentació en ampolla o barril, el que provoca que la cervesa obtingui el gas i quedi envasada al buit, a diferència de la cervesa industrial que se li injecta gas CO2 i no té una segona fermentació.

Si us engresca fer la vostra pròpia cervesa a casa, es poden comprar per Internet kits per elaborar cervesa, a nosaltres ens encantaria poder fer la Esbirraixat Pale Ale!

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: Beneficis de la Cervesa

A Esbirraixat ens agrada fer apologia de la cervesa, sobretot quan podem dir lo bona que és i animar a la gent a canviar la seva percepció d’aquesta beguda, per això avui volem parlar-vos dels beneficis que aporta beure cervesa regularment, però amb moderació.

Suplement vitamínic

La cervesa és una beguda saludable, ja que per la seva composició i ingredients, aporta diverses vitamines (com l’àcid fòlic) i carbohidrats, substàncies nutritives. També conté substàncies que afavoreixen a la conservació i a la densitat òssies, a més de ser antioxidant, pel que també és un preventiu per l’envelliment cel·lular. Com és una beguda que es produeix amb aigua com a base, també aporta diversos minerals i és molt adequada per a després de l’exercici perquè afavoreix la hidratació.

Medicina natural

A més d’aportar substàncies nutritives, la cervesa també és una beguda medicinal o preventiva de malalties. Aporta efectes al organisme que redueixen el risc cardiovascular, el seu contingut en silici està associat a la protecció contra malalties neurodegeneratives (Alzheimer), millora la resposta immune contra organismes que provoquen malalties infeccioses i també influeix en la prevenció i control de la diabetis. Per les embarassades també és recomanable perquè aporta àcid fòlic, però sempre que sigui sense alcohol o 0,0.

Després del que hem vist podríem eliminar les begudes de la nostra vida, viure només amb cervesa, llastima que els beneficis que aporta siguin amb consum moderat. El consum recomanat són tres canyes pels homes i dues per les dones. Ah!, ens oblidàvem, el mite de la panxa cervesera no existeix, són els pares!

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: Restaurant Bar Vegà B12

A Esbirraixat som uns culs inquiets i ens agrada conèixer el món de la cervesa a través de totes les fonts que tinguem al abast, per tant volem fer entrevistes una vegada al mes, i com és lògic ho volem compartir amb vosaltres.

La primera entrevista ha estat amb el restaurant vegà B12 de Girona. És un establiment que aposta pel menjar ecològic i de proximitat, pel que tenen una gran selecció de cerveses artesanals (sobretot catalanes) i el seu propietari és un paio ben trempat que us podrà aconsellar de la millor manera.

Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: Beguda Premium

És dimecres i toca parlar una mica del món de la cervesa. Actualment, la cervesa artesanal ha pres rellevància en el nostre país, s’està fomentant una cultura cervesera que només es trobava a països com Gran Bretanya o Alemanya. La cervesa industrial de les grans marques s’ha trobat una petita competència, però amb molta força i que cada cop es fa més gran.

Cervesa en majúscules

Fins que no tastes una cervesa artesanal (amb l’autèntic sabor d’aquesta beguda), no saps el que és realment una cervesa. A causa de l’extensió de l’artesanal, avui dia trobem que la cervesa s’ha posat al nivell dels vins, i les degustacions i maridatges de cervesa han entrat al món gastronòmic, dotant a la cervesa artesanal de la importància que es mereix, perquè recordem que la dedicació dels mestres cervesers es transforma en un producte de qualitat.

Un món de sabors

Hem de donar les gràcies a la gran quantitat de gent que ha convertit la seva afició/passió en quelcom que han volgut compartir amb el món. Cada cop van sorgint més productors de cervesa artesanal, el que es tradueix en noves cerveses i nous sabors. Amb la seva habilitat manipulant els ingredients i combinant-los, ens ofereixen begudes de qualitat dignes dels paladars més sibarites.

Brewpub

Tots coneixem els famosos pubs del Regne Unit, establiments on es consumeixen grans quantitats de cervesa, però anem un pas més enllà, ja que també trobem establiments on produeixen la seva pròpia cervesa i la distribueixen al mateix local, el que es coneix com a brewpub. Gràcies a la cultura creixent de la cervesa artesanal al nostre país, no és estrany trobar-nos alguns d’aquests establiments, en els quals es poden tastar les cerveses en les millors condicions. Tant ens poden aconsellar quina serà de la nostra preferència com ens poden portar el millor menjar per acompanyar-la.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: Degustació

La cervesa s’ha convertit en una beguda molt sibarita en els últims anys, pel que saber valorar-la i gaudir-la de la millor manera possible és requisit indispensable pels amants de l’espumosa. Per tant, us farem cinc cèntims de què consisteix una bona degustació.

Recomanacions prèvies

La degustació s’ha de realitzar en un lloc ben ventilat, on no hi hagin olors que puguin pertorbar els sentits, i és important no acompanyar de menjar, l’ideal és tenir gana per ser més susceptibles a l’hora del tast. És recomanable fer reposar la cervesa fora del refrigerador durant 10 minuts, per què les aromes seran més fàcilment detectables. Si degustarem més d’una cervesa, s’aconsella seguir l’orde per color, de més clar a més obscur.

Com servir

El primer que hem de fer és disposar de dos gots, l’un per la part visual i l’altre per l’aroma i la degustació pròpiament dita. Al primer got hi abocarem la cervesa suaument, col·locant el got en un angle de 45º i a certa distància per facilitar l’aparició de l’espuma, la qual ha de tenir una superfície d’entre 1,5-2 centímetres. Al segon got hi abocarem la cervesa de tal manera que no crearem espuma i l’omplirem només fins a la meitat, en el cas que l’ampolla contingui un pòsit de llevat al fons destinat a beures, just abans de buidar-la es remena l’ampolla en cercles perquè aquest pòsit es mescli amb la cervesa. Aquest segon got, abans del tast és recomanable d’agitar per tal de fer sortir els aromes amagats a les bombolles.

Fase visual: l’aparença

Començarem pel got amb espuma, es recomana col·locar els gots sobre superfícies blanques, per no contaminar el color. El que observarem serà: el color, a contrallum; la tonalitat, des de brillant a mate; la vivacitat, capacitat de fuga del gas; i l’espuma, la seva densitat, persistència i matisos.

Fase olfactòria: els aromes

Deixem de banda el primer got i ens fiquem amb el got de tast. Ara és el moment de valorar els tipus d’aroma i la seva intensitat, amb un període de fermentació més llarg les aromes són més complexes i s’han integrat millor. És complicat valorar els aromes, per això inhalarem tres vegades per tenir una idea més acurada.

Els cereals i llúpols aporten aromes herbàcies, florals, terrosos o resinosos i, sobretot per la quantitat de llúpol, es detecten notes més o menys amargants. Les cerveses més fosques acostumen a tenir aromes de malta torrada, xocolata o cafè.

Aromes afruitades i especiades que vénen donats per la fase de maduració de la fermentació o per segones fermentacions. També es pot donar el cas que durant la maduració s’han afegit fruites o especies.

L’aroma a alcohol és comú en cerveses d’alta fermentació, que solen superar el 8% de concentració i es cataloguen entre inexistent, lleuger o intens.

Fase gustativa: el sabor

Es farà servir el mateix got que a la fase anterior. Primer farem un glop per estimular les papil·les gustatives i un segon glop per identificar les notes gustatives.

Gust a cereal: es poden reconèixer notes a pa o galeta torrada, o també a xocolata o caramel depenen del grau de torrat.

Gust a llúpol: aporta l’amargor a la cervesa segons el seu grau de concentració. Si la seva presència és lleugera, notarem els sucres residuals.

Gust a fruites i especies: es pot apreciar si han estat ingredients de la recepta o han sorgit durant el procés de maduració.

Gust a alcohol: si la cervesa és d’alta fermentació, notarem sensació d’ardor però que ha d’estar integrada amb la resta de components.

Cos de la cervesa: o com se sent a la boca, ja sigui densa, espumosa, lleugera, compacta i, a més, com és la seva vivacitat. Depenen del grau de viscositat, tindrà més cos si és viscosa o menys si és més diluïda.

Valoració final

En acabar, toca fer una recopilació de totes les sensacions detectades a les fases prèvies. S’ha de valorar l’equilibri, la complexitat i el balanç entre tots els components olfactius i gustatius. S’ha d’afegir a aquesta valoració, els sabors prolongats després del tast i quina duració tenen. En resum, es tracta de fer una síntesi de les bondats i problemes de la cervesa, destacant el més representatiu i que serà allò que recordarem en posterior consum. 

Després de tota aquesta parrafada, esperem que no us hàgiu adormit i esteu preparats per quan us toqui quedar bé davant d’algú que vulgueu impressionar, demostrant les vostres aptituds de mestre cerveser.


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més