Esbirraixat Beer Challenge: Sang de Gossa

Arriba divendres i un cop més us portem una de les cerveses que més ens agraden. Per recomanació d’en Ferran del B12, hem tastat aquesta cervesa que està en el seu top de cerveses.

Estimulant el món de la cervesa

Aquesta setmana us presentem la Sang de Gossa de Zulogaarden, una associació de cervesers artesans de Molins de Rei. Aquesta gent són veritables amants de la cervesa i els hi encanta participar en tota mena d’esdeveniments cervesers, però també són uns mestres dels tastos de cervesa i ofereixen aquest servei ajustat a mida, podeu donar una ullada a la seva web si us interessa.

Sang d’IPA

Anem el que ens interessa, la seva Imperial IPA que, com totes les d’aquest estil, és d’alta fermentació amb una graduació superior al 6% (exactament 7%) i es caracteritza per tenir un color ambre i, en aquest cas, bastant translúcida. Aquesta cervesa forma una capa d’espuma abundant d’un to ataronjat molt clar, que rapidament desapareix fins a deixar un dit de gruix. Té una potent aroma donat pel llúpol (amb notes florals i de fruita entre dolça i cítrica), que també notem en boca, amb una força amargant i cítrica amb sabor a fusta, resina i fruita, amb un toc picant. El gust perdura a la boca en forma d’albercoc amb textura cremosa.

Per què l’hem escollit

Com ja comentàvem abans, per recomanació del B12 l’hem tastat i ens ha semblat una gran cervesa amb un potent sabor, però sobretot per ser una cervesa amarga però que no amargant, ja que la dolçor de la malta crea un gran equilibri amb els llúpols. Una cervesa molt recomanable.

Si voleu aportar el vostre granet de sorra, recordeu que vam parlar de la degustació de cervesa per si ens voleu fer comentaris ben parits. Esperem que gaudiu amb aquesta cervesa tant com nosaltres.

Salut i força al canut!

Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Cop d'atzagaia: Sense alcohol vs. 0,0

La cervesa és una beguda molt saludable, ja que aporta vitamines, sempre que es begui amb moderació. Això va desembocar en la creació de la cervesa sense alcohol, que a més d’aportar aquest vessant nutricional està desproveïda d’alcohol, o quasi, perquè encara que sigui en una petita quantitat hi trobem alcohol. Avui veurem la diferència entre les sense alcohol i les 0,0%.

Cervesa sense alcohol

Aquesta denominació fa al·lusió a les cerveses que tenen una graduació per sota de l’1%, i solen oscil·lar entre el 0,4% i el 0,6% de graus d’alcohol. L’aportació calòrica i nutricional d’aquest tipus de cervesa és inferior a la de la cervesa convencional, a causa de la seva baixa graduació, però són igualment begudes amb una bona aportació nutricional.

Cervesa 0,0

Aquesta denominació fa al·lusió a les cerveses que tenen una graduació per sota del 0,1%, i oscil·len entre el 0,01% i el 0,07% de graus d’alcohol. L’aportació calòrica és inferior i, nutricionalment, és una mica superior a l’anterior categoria, però igualment inferior a les cerveses convencionals.

Si alguna vegada heu begut una d’aquestes amb la intenció de no beure alcohol, no ens emportem les mans al cap, hauríeu d’haver-vos mamat un barril sencer per notar els efectes de l’alcohol. Sempre és una bona opció per evitar l’alcohol, però els autèntics esbirraixats prefereixen beure una bona cervesa amb tot el seu sabor.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: Restaurant Bar Vegà B12

A Esbirraixat som uns culs inquiets i ens agrada conèixer el món de la cervesa a través de totes les fonts que tinguem al abast, per tant volem fer entrevistes una vegada al mes, i com és lògic ho volem compartir amb vosaltres.

La primera entrevista ha estat amb el restaurant vegà B12 de Girona. És un establiment que aposta pel menjar ecològic i de proximitat, pel que tenen una gran selecció de cerveses artesanals (sobretot catalanes) i el seu propietari és un paio ben trempat que us podrà aconsellar de la millor manera.

Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

El guardià de la taverna: Er Boquerón

Benvinguts a la taverna dels horrors, on podeu conèixer tota classe d’estrambòtiques i excèntriques cerveses que ronden pel món. Entreu, la porta és oberta.

Un toc mediterrani

Avui us presentem la cervesa Er Boquerón, la primera a produir-se amb aigua de mar, concretament del Mediterrani. L’empresa que ens porta aquest producte és Mediterranea, la qual s’ha especialitzat a fer productes amb aigua de mar que, després de certs processos, és apta pel consum humà. Pot semblar estrany parlar de beure aigua de mar, però la idea és fer-la servir per a cuinar, d’aquesta manera guanyem en sabor.

Però no tan salada

El primer que ens ve al cap es pensar: “aquesta cervesa ha de ser salada”, però no és el cas, encara que es nota una mica no és pròpiament gust salat. La veritat és que es tracta d’una cervesa com qualsevol altra: és de color coure amb un toc ataronjat i d’espuma fina i persistent, amb una lleugera aroma iodada i floral amb notes de fruita. Quant al gust, s’accentuen els matisos iodats i proporciona sabors balsàmics. El llúpol dota la cervesa d’amargor, no molt intensa però sí que és persistent.

Si us la trobeu pel carrer, no us ho penseu, amorreu-vos’hi.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Sagal, avui l'artesanal: Espiga Blonde Ale

Us donem la benvinguda una altra setmana al nostre racó de l’artesanal, la cervesa pel veritable amant de la cervesa. Benvinguts esbirraixats!

Elixir Vitae

Amb aquesta denominació la Companyia Artesana Maians etiqueta les seves cerveses, són l’elixir de la vida eterna. Avui us portem la seva Espiga Blonde Ale, una cervesa molt semblant a l’estil Golden Ale (de suposada procedència americana). En 2015, va rebre medalla de bronze a la Dublin Craft Beer Cup

Sense gluten

L’Espiga Blonde Ale és una cervesa apta per a celíacs (el seu contingut de gluten està molt per sota del mínim). És de color daurat pàl·lid i translúcida a la vista, amb espuma blanca persistent. És una cervesa d’aroma afruitat intens on destaquen tocs cítrics i fruita tropical àcida, també amb notes de raïm blanc i meló d’aigua. En boca hi destaca la frescor i el record de fruites exòtiques, és una cervesa suau amb una graduació del 4,5%, ideal per a les tardes d’estiu.

I per acompañar…

Aquesta cervesa marida bé amb mariscos, fruites, hamburgueses, peixos blancs i àpats picants, pel que us recomanem tastar-lo juntament amb una amanida de fruita o una hamburguesa amb tocs picants.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Esbirraixat Beer Challenge: Montseny Lupulus

Un altre divendres i un dia més amb la nostra selecció de cerveses que, tant com ens agraden, esperem que les gaudiu igual. Endavant!

Cerveses del Montseny

Avui us portem una altra cervesa de la Companyia cervesera del Montseny, la Montseny Lupulus. Com ja hem comentat altres vegades, aquesta empresa produeix amb aigua del Montseny i segueixen la llei alemanya de puresa del 1516. També es caracteritzen per ser productors de cerveses ale, a diferència de la majoria a escala nacional.

Íber Ale (APA)

La Montseny Lupulus és una adaptació local de la American Pale Ale. És una cervesa suau d’alta fermentació, amb una graduació mitjana i sense gaire amargor. Incorpora maltes i llúpols emprats en l’elaboració de l’estil Pilsen i de la família de les Lager, ambdues de baixa fermentació. Bon equilibri entre dolçor i amargor a més de ser molt refrescant i amb una graduació no massa alta (5,4%). 

Per què l’hem encollait

Com ja havíem comentat dies abans, ens agrada que es faci amb aigua del Montseny, i concretament en aquest cas, l’efecte refrescant i la baixa graduació la fan ideal per dies en què vols relaxar-te. El que ens ha fet decidir, però, és el fet que és una cervesa feta a l’estil dels nostres avantpassats.

Si voleu aportar el vostre granet de sorra, recordeu que vam parlar de la degustació de cervesa per si ens voleu fer comentaris ben parits. Esperem que gaudiu amb aquesta cervesa tant com nosaltres.

Salut i força al canut!

Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Cop d'atzagaia: Barril vs. Ampolla

Molta gent es pregunta quina és la millor manera d’envasar la cervesa, ja que això provoca una diferència de sabor, no és el mateix conservar en una llauna que en una ampolla o un barril. Com que nosaltres preferim la cervesa en ampolla o tirada de barril, farem una comparació per comprovar si una és millor que l’altre.

Hem de tenir en compte tres factors: llum, calor i oxigen, aquests tres poden fer canviar la composició de la cervesa, alterant el seu sabor.

En barril

En la cervesa de barril, el gas està constantment controlat i es manté en millors condicions, a més, a l’hora de servir, el tirador permet crear una bona capa d’espuma gràcies a la carbonatació del CO2, evitant que l’oxigen entri en contacte amb el líquid. Com que s’envasen amb materials metàl·lics, són completament opacs, per evitar la llum, i porten una capa protectora perquè la cervesa no entri en contacte amb el metall.

Embotellada

La cervesa en ampolla només conserva el gas que se li ha introduït o el que ha sorgit d’una segona fermentació en ampolla i sovint estan pasteuritzades, cosa que resta qualitat (no és el cas de les artesanals). Depenen del color de l’ampolla, es pot evitar que els rajos ultraviolats afectin la composició: l’ideal són les ampolles de vidre negre o de color marró fosc.

I quina seria millor?

Després de veure, per sobre, com es conserva en cada envàs, podem dir que tirada de barril és com millor es conserva i es pot gaudir d’una cervesa. Però hem de tenir en compte que, si no hi ha un manteniment adequat del tirador, ens podem trobar amb una cervesa molt perjudicada. En definitiva, si volem una bona cervesa amb totes les seves qualitats, agafaríem la de barril, però si anem a un bar que no coneixem i no ens volem arriscar la millor opció seria demanar-la en ampolla.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: Beguda Premium

És dimecres i toca parlar una mica del món de la cervesa. Actualment, la cervesa artesanal ha pres rellevància en el nostre país, s’està fomentant una cultura cervesera que només es trobava a països com Gran Bretanya o Alemanya. La cervesa industrial de les grans marques s’ha trobat una petita competència, però amb molta força i que cada cop es fa més gran.

Cervesa en majúscules

Fins que no tastes una cervesa artesanal (amb l’autèntic sabor d’aquesta beguda), no saps el que és realment una cervesa. A causa de l’extensió de l’artesanal, avui dia trobem que la cervesa s’ha posat al nivell dels vins, i les degustacions i maridatges de cervesa han entrat al món gastronòmic, dotant a la cervesa artesanal de la importància que es mereix, perquè recordem que la dedicació dels mestres cervesers es transforma en un producte de qualitat.

Un món de sabors

Hem de donar les gràcies a la gran quantitat de gent que ha convertit la seva afició/passió en quelcom que han volgut compartir amb el món. Cada cop van sorgint més productors de cervesa artesanal, el que es tradueix en noves cerveses i nous sabors. Amb la seva habilitat manipulant els ingredients i combinant-los, ens ofereixen begudes de qualitat dignes dels paladars més sibarites.

Brewpub

Tots coneixem els famosos pubs del Regne Unit, establiments on es consumeixen grans quantitats de cervesa, però anem un pas més enllà, ja que també trobem establiments on produeixen la seva pròpia cervesa i la distribueixen al mateix local, el que es coneix com a brewpub. Gràcies a la cultura creixent de la cervesa artesanal al nostre país, no és estrany trobar-nos alguns d’aquests establiments, en els quals es poden tastar les cerveses en les millors condicions. Tant ens poden aconsellar quina serà de la nostra preferència com ens poden portar el millor menjar per acompanyar-la.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

El guardià de la taverna: Mamma Mia! Pizza Beer

Benvinguts a la taverna dels horrors, on podeu conèixer tota classe d’estrambòtiques i excèntriques cerveses que ronden pel món. Entreu, la porta és oberta.

Mamma Mia!

Avui us presentem la Mamma Mia! Pizza Beer, una cervesa amb tot el sabor de la pizza margherita. La idea va sorgir a una micro-cerveseria de Campton Township, Illinois, amb la intenció de preparar-la com a ingredient per la massa de les pizzes, ja que millora la seva esponjositat, però la recepta d’en Tom i l’Athena Seefurth va anar guanyant popularitat entre els aficionats de la cervesa i ara és un producte que s’exporta a diversos països.

Totalment vegetariana

La Pizza Beer no porta cap tipus d’ingredient d’origen animal i el seu procés d’elaboració comença amb una mena d’infusió amb extractes de tomàquet, orenga, all i alfàbrega. Al most resultant se li afegeixen els llúpols per tal de realitzar la fermentació, la qual entre una i dues setmanes ja s’ha convertit en cervesa.

Si teniu l’oportunitat de tastar aquest beuratge, sembla que és molt suau i va molt bé per acompanyar pizzes senzilles i carns a la brasa.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Sagal, avui l'artesanal: Espiga Pale Ale

Us donem la benvinguda una altra setmana al nostre racó de l’artesanal, la cervesa pel veritable amant de la cervesa. Benvinguts esbirraixats!

Elixir Vitae

Amb aquesta denominació la Companyia Artesana Maians etiqueta les seves cerveses, són l’elixir de la vida eterna. Avui us portem la seva Espiga Pale Ale, una cervesa d’estil Amber Ale (variant de la American Pale Ale). Aquesta empresa va iniciar la seva producció fa pocs anys gràcies a la passió per la cervesa de Teresa Galván i Arnau Rovira, dos biòlegs que es van unir per portar-nos una cervesa “plena de vida”.

Versió americana

L’Espiga Pale Ale és una cervesa d’estil Amber Ale (variant de la American Pale Ale) amb una graduació del 5%. És de color ambre brillant, bastant cristal·lina i amb una espuma blanca i adequada. En l’aroma hi destaquen notes a canyella, caramel, taronja i tocs florals, tanmateix, el seu sabor es compon de caramel, vainilla i cítrics. Un dels punts forts d’aquestes cerveses és el seu equilibri entre el malt i els llúpols, per tant, no presenta tanta amargor com és habitual en la cervesa.

I per acompanyar…

Aquest tipus de cervesa marida bé amb formatges cremosos, carns vermelles i embotits, pel que us recomanem tastar-lo juntament amb un magret d’ànec amb una salsa dolça o de fruita.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Esbirraixat Beer Challenge: La Bella Lola

Arribem al final de la setmana amb la nostra selecció de les cerveses que més ens agraden, a veure què us sembla la d’avui, personalment ens encanta en tots els sentits. Així doncs, anem tirant.

Des de Barcelona amb amor

Aquesta setmana toca una cervesa d’una cervesera de Barcelona, la Barcelona Beer Company amb La Bella Lola. Aquesta empresa es caracteritza pels dissenys diferents tant de les ampolles i de les etiquetes, a més, també tenen un Taproom a Barcelona per si voleu anar a fer un tast de les seves cerveses en un entorn molt adequat.

Intel·ligent, seductora, elegant

Aquests són alguns dels adjectius amb què els mateixos productors defineixen La Bella Lola, una Mediterranean Blonde Ale de baixa graduació (4º). Lleugera i suau amb poca espuma però consistent, allibera aromes herbàcies i cítrics que també es noten en el gust, deixant un persistent sabor cítric.

Per què l’hem escollit

Aquesta cervesa ens encanta, com hem dit abans, en tots els sentits. En primer lloc, tant el disseny de l’ampolla com el de l’etiqueta ens sembla molt seductor i elegant; en segon lloc, les característiques que la defineixen la fan una cervesa refrescant i per gaudir amb tranquil·litat.

Si voleu aportar el vostre granet de sorra, recordeu que vam parlar de la degustació de cervesa per si ens voleu fer comentaris ben parits. Esperem que gaudiu amb aquesta cervesa tant com nosaltres, salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Cop d'atzagaia: Artesanal vs. Industrial

En els últims anys hi ha hagut un creixement de la cervesa artesana. Hi ha un debat que va agafant cada vegada més força: cervesa artesanal enfront de la cervesa industrial. És cert que, objectivament, podem dir que unes són millors que les altres, per la qual cosa farem menció a les seves característiques més rellevants. Som-hi!

La diferència es troba en la visió

La principal diferència entre unes i altres és com pensen el producte. En primer lloc tenim les cerveses artesanals, fetes amb passió i buscant quelcom que les fa especial, concebudes per ser productes de qualitat; en segon lloc tenim les cerveses industrials, fetes per a arribar a molta gent amb una actitud empresarial, concebudes per a obtenir el benefici més gran.

Recepta del mestre cerveser

Allò que fa especial a l’artesanal és que els mestres persegueixen la més alta qualitat que poden aconseguir: fan servir ingredients naturals, es preocupen de fer servir els ingredients més adequats i segueixen un sistema més manual per assegurar que la cervesa tingui la més gran puresa possible. Com dèiem abans, el mestre cerveser busca un producte de qualitat per satisfer-se primer a si mateix i després als clients.

Recepta de l’empresari capitalista

Com és habitual a les grans empreses, el seu objectiu és aconseguir el benefici més gran al mínim cost possible. La recepta d’una cervesa industrial està pensada per abaratir costos, així com el procés d’elaboració incorpora maquinària i processos químics que al final li resten qualitat al producte. En definitiva, l’objectiu és fer arribar el producte a molta gent sense tenir gaire en compte la qualitat del producte.

En resum i parlant de qualitat, és evident que les artesanals guanyen la partida a les industrials, però aquestes últimes, com es produeixen a gran escala, poden arribar a molta més gent. Al final tot és qüestió de gustos i cadascú es decantarà per aquella que més se li adapti.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

El guardià de la taverna: Kwispelbier

Arriba el guardià de la taverna per fer-vos coneixedors de les begudes estrambòtiques que existeixen en el món de la cervesa, així que, preparats o no, entrem-hi.

Belluguem la cua

La cervesa d’avui sorgeix d’ajuntar l’amor pels animals i per la cervesa, el que es tradueix en la Kwispelbier, una cervesa feta per gossos (Kwispel significa “moure la cua”). A causa de l’alcohol que conté, la cervesa no és una beguda apta per animals, per això, Gerrie Beredsen ha creat aquesta recepta expressament. La seva motivació va ser la següent: després d’una jornada laboral bevia cervesa i era una situació que volia compartir amb els seus gossos.

Pel teu millor amic

Per intoleràncies dels gossos i fer-la del seu gust, la Kwispelbier no conté alcohol i està feta amb extracte de vedella i malt, és un producte 100% natural i aporta minerals i vitamines necessaris per a una bona alimentació d’un gos. Cal especificar que és apta pel consum humà, per tant, ara podreu anar de copes amb el vostre pelut. Si voleu experimentar-ho, la clínica veterinària Mascompany distribueix aquesta cervesa i, a més, disposen d’una barra de bar on poder fer una copa amb el teu millor amic.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Sagal, avui l'artesanal: Montseny Blat

Com cada dilluns, comencem la setmana amb una artesanal. La d’avui està feta a les nostres terres i, a més, amb molta cura de ser un producte de qualitat, endavant!

Amb aigua del Montseny

Ja vam presentar divendres passat una cervesa de la Companyia cervesera del Montseny, avui hi tornem amb una altra que segur us agradarà, es tracta de la Montseny Blat. Com ja vam dir, aquesta companyia fa servir aigua del Montseny en totes les seves cerveses i segueixen la llei alemanya de puresa del 1516, el que converteixen les seves creacions en cerveses artesanals integres.

Origen bavarès

La Montseny Blat és una cervesa d’estil Weizen Ale de cos lleuger, molt refrescant i aromàtica. És una versió de les waiss beer (cervesa blanca) alemanyes, pel que la seva característica és que també porta un alt percentatge de malta de blat. És una cervesa per consumir a l’estiu, per la baixa graduació alcohòlica (4%) i la seva lleugeresa tant en sabor com en aroma.

I per acompanyar…

Com que les weizen ale són lleugeres i amb un toc àcid, combinen molt bé amb formatges semi curats i peixos blaus o marisc. Us proposem acompanyar aquesta cervesa amb quesadillas vegetals i formatge gouda o amb tàrtar de tonyina.

I fins aquí l’artesanal de la setmana, esperem que la gaudiu i, com ens agrada dir, salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Esbirraixat Beer Challenge: Montseny Aniversari IPA

Arriba el divendres i això vol dir que la setmana s’acaba i donem la benvinguda al cap de setmana. Com que és l’últim dia, volem fer quelcom més entretingut, per tant, hem decidit realitzar una mena de “birraconcurs”. Els divendres presentarem cerveses de la nostra elecció i decidirem quina és la guanyadora del nostre certificat d’excel·lència (no és gran cosa, però ens engresca com sona).

Cerveses del Montseny

Arranquem aquesta secció amb una cervesa artesanal catalana, la Montseny Aniversari, creada per la Companyia cervesera del Montseny. Les cerveses que produeix aquesta empresa porten com a ingredient aigua del Montseny i segueixen la llei alemanya de puresa del 1516. També es caracteritzen per ser productors de cerveses ale, a diferència de la majoria a escala nacional.

Indian Pale Ale (IPA)

La Montseny Aniversari és una versió de la Pale Ale anglesa que s’exportava a l’Índia durant l’època colonial. És una cervesa forta d’alta fermentació, amb una elevada graduació i amargor. Es fan servir llúpols provinents d’Amèrica que li atorguen aromes de fruites tropicals. Encara i ser amarga, es compensa amb la dolçor de la malta i l’alta graduació d’alcohol (6,4%).

Per què l’hem escollit

Aquesta elecció ve donada pel fet que es fa amb aigua del Montseny, dada que ens ha semblat interessant, i a més ha rebut medalla de plata al Barcelona Beer Challenge d’aquest any. Però sobretot ens hem decantat pel seu sabor amarg i l’aroma a fruites tropicals que la caracteritzen.

Si voleu aportar el vostre granet de sorra, recordeu que vam parlar de la degustació de cervesa per si ens voleu fer comentaris ben parits. Esperem que gaudiu amb aquesta cervesa tant com nosaltres, salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Cop d'atzagaia: Ale vs. Lager

Si algú et demana que classifiquis cerveses, deixant de banda el color, series capaç de diferenciar-les? En el nostre cas encara no ho tenim gaire clar, però per començar parlarem dels dos grans grups en els quals es poden agrupar totes les cerveses. Som-hi!

La diferència es troba a la fermentació

Aquestes dues categories es diferencien, bàsicament, per la temperatura en la qual es fermenta el llevat, però també va lligat al temps en què necessita fermentar el beuratge per convertir-se en una cervesa. El primer grup són les Ale, d’alta fermentació, i les Lager, de baixa fermentació.

Ale, cervesa anglesa

Fins fa un parell de segles, aquesta era l’única família de cerveses. Aquest tipus es caracteritza per tenir un temps de fermentació d’entre 3 dies i fins a dues setmanes, a una temperatura d’uns 25º. Durant aquest temps, el llevat es manté a la superfície del beuratge que és on fermenta, però després la gran majoria de cerveses tenen un període de maduració a uns 15º o en fred, encara que també poden tenir una segona fermentació en bóta o ampolla.

Lager, cervesa alemanya

Aquest tipus de cervesa apareix durant el segle XIX, gràcies als cervesers bavaresos. Aquestes es caracteritzen per tenir un temps de fermentació d’entre 1 a 6 mesos mentre el llevat fermenta, al fons del beuratge, a temperatures que ronden els 0º. El seu nom prové de la paraula alemanya emmagatzemar (lagern), ja que antigament no es podia produir cervesa a l’estiu i emmagatzemaven les bótes a llocs freds per tal de conservar-la més temps.

A partir d’aquestes dues famílies, trobem tot el ventall de possibilitats que ofereix la cervesa que, amb petits canvis, se’n poden aconseguir dues completament diferents. Esperem que aquesta informació us sigui útil i sapigueu diferenciar entre els dos tipus i la immensa varietat dins d’aquests, salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: Degustació

La cervesa s’ha convertit en una beguda molt sibarita en els últims anys, pel que saber valorar-la i gaudir-la de la millor manera possible és requisit indispensable pels amants de l’espumosa. Per tant, us farem cinc cèntims de què consisteix una bona degustació.

Recomanacions prèvies

La degustació s’ha de realitzar en un lloc ben ventilat, on no hi hagin olors que puguin pertorbar els sentits, i és important no acompanyar de menjar, l’ideal és tenir gana per ser més susceptibles a l’hora del tast. És recomanable fer reposar la cervesa fora del refrigerador durant 10 minuts, per què les aromes seran més fàcilment detectables. Si degustarem més d’una cervesa, s’aconsella seguir l’orde per color, de més clar a més obscur.

Com servir

El primer que hem de fer és disposar de dos gots, l’un per la part visual i l’altre per l’aroma i la degustació pròpiament dita. Al primer got hi abocarem la cervesa suaument, col·locant el got en un angle de 45º i a certa distància per facilitar l’aparició de l’espuma, la qual ha de tenir una superfície d’entre 1,5-2 centímetres. Al segon got hi abocarem la cervesa de tal manera que no crearem espuma i l’omplirem només fins a la meitat, en el cas que l’ampolla contingui un pòsit de llevat al fons destinat a beures, just abans de buidar-la es remena l’ampolla en cercles perquè aquest pòsit es mescli amb la cervesa. Aquest segon got, abans del tast és recomanable d’agitar per tal de fer sortir els aromes amagats a les bombolles.

Fase visual: l’aparença

Començarem pel got amb espuma, es recomana col·locar els gots sobre superfícies blanques, per no contaminar el color. El que observarem serà: el color, a contrallum; la tonalitat, des de brillant a mate; la vivacitat, capacitat de fuga del gas; i l’espuma, la seva densitat, persistència i matisos.

Fase olfactòria: els aromes

Deixem de banda el primer got i ens fiquem amb el got de tast. Ara és el moment de valorar els tipus d’aroma i la seva intensitat, amb un període de fermentació més llarg les aromes són més complexes i s’han integrat millor. És complicat valorar els aromes, per això inhalarem tres vegades per tenir una idea més acurada.

Els cereals i llúpols aporten aromes herbàcies, florals, terrosos o resinosos i, sobretot per la quantitat de llúpol, es detecten notes més o menys amargants. Les cerveses més fosques acostumen a tenir aromes de malta torrada, xocolata o cafè.

Aromes afruitades i especiades que vénen donats per la fase de maduració de la fermentació o per segones fermentacions. També es pot donar el cas que durant la maduració s’han afegit fruites o especies.

L’aroma a alcohol és comú en cerveses d’alta fermentació, que solen superar el 8% de concentració i es cataloguen entre inexistent, lleuger o intens.

Fase gustativa: el sabor

Es farà servir el mateix got que a la fase anterior. Primer farem un glop per estimular les papil·les gustatives i un segon glop per identificar les notes gustatives.

Gust a cereal: es poden reconèixer notes a pa o galeta torrada, o també a xocolata o caramel depenen del grau de torrat.

Gust a llúpol: aporta l’amargor a la cervesa segons el seu grau de concentració. Si la seva presència és lleugera, notarem els sucres residuals.

Gust a fruites i especies: es pot apreciar si han estat ingredients de la recepta o han sorgit durant el procés de maduració.

Gust a alcohol: si la cervesa és d’alta fermentació, notarem sensació d’ardor però que ha d’estar integrada amb la resta de components.

Cos de la cervesa: o com se sent a la boca, ja sigui densa, espumosa, lleugera, compacta i, a més, com és la seva vivacitat. Depenen del grau de viscositat, tindrà més cos si és viscosa o menys si és més diluïda.

Valoració final

En acabar, toca fer una recopilació de totes les sensacions detectades a les fases prèvies. S’ha de valorar l’equilibri, la complexitat i el balanç entre tots els components olfactius i gustatius. S’ha d’afegir a aquesta valoració, els sabors prolongats després del tast i quina duració tenen. En resum, es tracta de fer una síntesi de les bondats i problemes de la cervesa, destacant el més representatiu i que serà allò que recordarem en posterior consum. 

Després de tota aquesta parrafada, esperem que no us hàgiu adormit i esteu preparats per quan us toqui quedar bé davant d’algú que vulgueu impressionar, demostrant les vostres aptituds de mestre cerveser.


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més