Fem-ne cinc cèntims: Soma Beer

És dimecres i és final de mes, així que avui toca una entrevista per conèixer de més a prop aquest món que tant ens agrada. Endavant amb l’Entrebirres!

L’entrevista d’aquest mes ha estat amb Soma Beer de Girona, una microcervesera molt jove. En Ramon, propietari fundador d’aquesta empresa, és un tio ben parit i ens va rebre de la millor manera. Vam poder tastar algunes de les seves creacions i us podem assegurar que les seves cerveses no tenen res a envejar a les grans marques, per això creiem, i esperem, que en poc temps puguem anar a qualsevol lloc i demanar una Soma.

Salut Ramon!




Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat

Llegir Més

El guardià de la taverna: Iki Beer

Benvinguts a la taverna dels horrors, on podeu conèixer tota classe d’estrambòtiques i excèntriques cerveses que ronden pel món. Entreu, la porta és oberta.

Iki Beer

Avui us portem una cervesera holandesa molt influenciada per la cultura asiàtica i el modern estil de vida actual, el que es tradueix en viure la vida amb tranquil·litat. Les cerveses d’Iki són rosses de tipus Ale i el seu ingredient diferenciador, els primers del món a fer-lo servir, són les fulles de te verd. Per aquest motiu parlen del punt d’unió entre l’est i l’oest, i de la millor manera, que no podia ser altra que amb una bona cervesa!

Yuzu & Ginger

Les cerveses que elabora Iki Beer les anomenen a partir de l’ingredient extra que porta perquè el te verd sencha no és l’únic que uneix les dues cultures. La Iki Yuzu és una cervesa amb un fruit cítric oriental que té una fragància encisadora, això aporta a la cervesa les qualitats de ser refrescant, lleugera i suau. La Iki Ginger està elaborada amb gingebre, un ingredient molt conegut i molt utilitzat a orient, que aporta a la cervesa calor però a l’hora és refrescant, una bona combinació.

Nosaltres tenim moltes ganes de tastar-les, si teniu l’oportunitat, no dubteu en fer-nos conèixer la vostra experiència.

Salut i força al canut!

Font: els xitxarel·los d’Esbirraixat.

Llegir Més

Sagal, avui l'artesanal: Jornal

Us donem la benvinguda una altra setmana al nostre racó de l’artesanal, la cervesa pel veritable amant de la cervesa. Benvinguts esbirraixats!

Cervesers noctàmbuls

Avui us portem una cervesa de Ratpenat Cervesers, uns barcelonins amants de la bona cervesa que van començar la seva producció l’any 2011, des de llavors han fet diverses cerveses i, actualment, el seu catàleg consta de 9 cerveses, com la Jornal de la qual us parlarem avui.

Un vell estil anglès

La Jornal és una cervesa d’estil Mild Black, caracteritzades per ser suaus, fosques i amb cos mitjà. En aquest cas ens trobem una cervesa de color cafè intens, molt suau sense gaire cos, amb una espuma de color beix bastant persistent. En la seva aroma es noten els torrefactes, amb una bona presència de cafè, com també en boca notem aquest sabor a cafè però sense gaire amargor, deixant un final molt moderat d’amargor que no arriba a ser-hi present al suau regust que deixa. És una cervesa suau amb poca carbonatació i poca graduació (4%) que es pot beure en qualsevol moment del dia, com fer un cafetó.

I per acompanyar…

Aquesta cervesa marida molt bé amb xampinyons, formatges suaus o postres amb fruits vermells, per això feu-la acompanyar d’un bon tros de pastís de xocolata amb gerds, perfecte per a una sobretaula.

Salut i força al canut!

Font: els xitxarel·los d’Esbirraixat

Llegir Més

Esbirraixat Beer Challenge: Mort Ale

Arriba divendres i un cop més us portem una de les cerveses que més ens agraden. En aquesta ocasió li ha tocat a una India Pale Ale de la cervesera Espina de Ferro.

Cerveses de l’Anoia

Espina de ferro és una cervesera catalana que va començar la seva producció fa uns anys. La seva font d’inspiració és Vallespinosa, ja que a l’estiu del 2011, durant la festa del porc senglar se’ls hi va despertar la curiositat birrística de fer la seva pròpia cervesa i des de llavors no han parat. Les etiquetes de les seves ampolles destaquen per uns dissenys tètrics i esquelètics.

Mortale

La Mort Ale és una India Pale Ale de color ambre més o menys brillant, d’espuma beix abundant que desapareix deixant una capa d’un centímetre i amb bombolles molt fines. A l’aroma hi predomina el llúpol amb notes afruitades, podem intuir préssec o albercoc. En boca notem el sabor afruitat amb un bon punt d’amargor, amb tocs cítric i de caramel dolç.  El seu regust, entre amarg i aspre, no és gaire persistent i té una graduació de 7,5%.

Per què l’hem escollit

A nosaltres ens encanten les Pale Ale i les seves diferents varietats, en concret aquesta ens agrada el seu predomini de l’amarg i, com comentaven al principi, les etiquetes d’Espina de Ferro ens engresquen molt!

Si voleu aportar el vostre granet de sorra, recordeu que vam parlar de la degustació de cervesa per si ens voleu fer comentaris ben parits. Esperem que gaudiu amb aquesta cervesa tant com nosaltres.

Salut i força al canut!

Font: els xitxarel·los d’Esbirraixat

Llegir Més

Cop d'atzagaia: Torrada vs. Vermella

Tots sabem que la gamma cromàtica de la cervesa és molt extensa, tenim des de colors grocs apagats, passant per daurats i marrons, fins a arribar a la negra. Anem a veure què trobem entre el ros i el negre.

Bru i robí

Les cerveses de color torrat (o marrons) es produeixen igual que les negres, però en aquest cas les maltes no han estat tan torrades així que adquireixen aquestes tonalitats sense arribar a ser excessivament fosques. En el seu sabor podem apreciar notes de caramel i de xocolata, aportades per aquesta malta torrada. En el cas de les cerveses vermelles, també es fa servir ordi que no ha estat maltat però sí torrat, el que fa que obtingui aquesta tonalitat vermellosa. Hi ha un rang de color molt petit per aquest tipus de cervesa, ja que ràpidament passen a ser ambres o marrons. No solen tenir gaire presència de llúpol per què el seu contingut és inferior que a la majoria d’estils.

Aquestes són cerveses més semblants a les negres que a les rosses, a causa dels seus ingredients i les seves característiques i, com no podia ser d’una altra manera, us animem a tastar-les i/o comentar que us han semblat.

Salut i força al canut!

Font: els xitxarel·los d’Esbirraixat!

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: El llúpol

Ja coneixem els quatre ingredients bàsics que ha de portar una cervesa per tenir les característiques pròpies d’aquesta beguda: aigua, malta, llevat i llúpol. Però que és exactament el llúpol? Avui ens hem proposat conèixer a fons aquest ingredient tan necessari per a la cervesa.

Humulus Lupulus

El llúpol o, més concretament, la flor de llúpol és l’ingredient que aporta la característica amargant a la cervesa i contraresta la dolçor que aporten les maltes al most. També és responsable de què l’espuma sigui més estable, afavoreix a la conservació de la frescor, és el causant de tenir gana quan bevem cervesa i aporta altres propietats molt saludables. En l’elaboració de la cervesa es fan servir les flors femenines sense fecundar (per evitar que s’omplin de llavors) les quals contenen lupulina, que aporta l’amargor i les aromes que tindrà la beguda. És una planta delicada, pel que la seva conservació ha de ser òptima perquè no perdi propietats i, encara que es pot fer servir fresc, l’habitual és que se li apliqui un procés d’assecatge i la seva posterior conservació en fred.

Tipus de llúpol

Hi ha diverses varietats de llúpol però es classifiquen en tres categories. En primer lloc, tenim els llúpols amargs que aporten amargor i no tants elements aromàtics, com són el brewer’s gold, el northern brewer o el cascade; en segon lloc, tenim els llúpols aromàtics, que, al contrari que els anteriors, aporten més elements aromàtics que amargor, com són el saaz, el tettnanger o el fuggle; i en tercer lloc, tenim els llúpols mixtos, que aporten ambdues qualitats però en menor mesura, com són el centennial, el galaxy o el simcoe.

International Bitterness Unit

El sistema IBU és el que es fa servir per marcar el grau d’amargor que conté cada cervesa. Les cerveses comercials solen rondar els 10 IBU, les IPA tenen entre 40-60 IBU i les Barley Wine entre 70-100 IBU. Això no vol dir que una cervesa amb un IBU molt alt sigui molt amargant, també entra en joc la dolçor de la malta, aquest balanç entre ambdós sabors farà que la cervesa sigui més dolça o més amarga.

Esperem que us resulti útil i interessant aquesta breu explicació sobre el llúpol, tan essencial per la cervesa.

Salut i força al canut!

Font: els xitxarel·los d’Esbiraixat.

Llegir Més

El guardià de la taverna: Ice Cap Beer

Benvinguts a la taverna dels horrors, on podeu conèixer tota classe d’estrambòtiques i excèntriques cerveses que ronden pel món. Entreu, la porta és oberta.

La primera cervesera de Groenlàndia

Greenland Brewhouse va ser la primera cervesera de tota Groenlàndia i va ser fundada el desembre del 2004. Aquesta companyia produïa la seva cervesa amb aigua desglaçada d’icebergs que els hi transportaven els pescadors. Va ser pionera en fer “Ice Beer” amb gel natural de glaceres de l’àrtic. Actualment, és una empresa inexistent, ja que el 2008 l’empresa es va declarar en fallida.

Ice Cap Beer

La línia de cerveses Ice Cap es produïa amb aigua de glaceres de l’Àrtic de 2000 anys d’antiguitat i constava de: dues Amber Lager, una Spice Beer i una Dunkler Bock. Encara que no puguem trobar-ne d’aquestes, hi ha diverses cerveseres que fan cervesa amb aigua de desglaç, com Macks Ølbryggeri, la cervesera, fins a l’any passat, més septentrional del món, així que no hem de patir per poder tastar una d’aquestes curioses cerveses.

Salut i força al canut!

Font: els xitxarel·los d’Esbirraixat

Llegir Més

Sagal, avui l'artesanal: Extra Horny

Us donem la benvinguda una altra setmana al nostre racó de l’artesanal, la cervesa pel veritable amant de la cervesa. Benvinguts esbirraixats!

Brew Wild

Avui us portem una cervesa de La Quince, cervesers nòmades de Madrid. La Quince és un nom que parla de la seva història, ja que és com s’anomena la casa on van créixer. El terme nòmada fa referència a la seva producció, que realitzen a la seu de diferents companyies cerveseres, després de fer diverses proves i aconseguir les millors receptes.

Cervesa roent

L’Extra Horny és una India Pale Ale de color daurat brillant, clara i transparent, amb una capa d’espuma blanca bastant persistent. La seva aroma és fresca i suau, amb notes de mandarina i préssec, en boca notem la prevalença del llúpol però sense ser amargant i amb notes herbàcies i de fruites tropicals. És una cervesa de cos i carbonatació mitjana amb una bona graduació de 6,9% d’alcohol i un regust amarg i durador.

I per acompanyar…

Les India Pale Ale són cerveses amargues amb un bon balanceig entre llúpol i malta, pel que no solen amargar, pel que marida bé amb formatges cremosos, carns o embotits. Nosaltres la vam tastar amb pollastre el curry i no us decebrà.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat

Llegir Més

Esbirraixat Beer Challenge: The Kernel India Pale Ale

Arriba divendres i un cop més us portem una de les cerveses que més ens agraden. En aquesta ocasió li ha tocat a una de les India Pale Ale de la cervesera anglesa The Kernel.

London Brewery

The Kernel es caracteritza per fer unes etiquetes simples però elegants a les seves ampolles i, a més, no els hi posen nom a les cerveses. Si ens fixem en l’etiqueta, observem, per una banda, de quin estil és la cervesa i, per l’altra, quines varietats de llúpols s’han utilitzat. També és una cervesera que produeix Pale Ale, IPA i Porters i Stouts a l’estil de les antigues cerveseres londinenques.

India Pale Ale (Centennial, Nugget, Simcoe i Galaxy)

En aquest cas tenim una India Pale Ale feta amb els llúpols Centennial, Nugget, Simcoe i Galaxy. És de color ambre clar i una mica tèrbola amb una generosa capa d’espuma blanca, persistent i amb bombolles. La seva aroma és molt fresca i suau amb notes cítriques que s’accentuen a la boca i es combinen amb un sabor amarg però que queda balancejat amb la dolçor de la malta, al final deixa un regust llupolat, amb un toc cítric, persistent. És una cervesa que convida a beure’n una altra, suau i de cos mitjà, però compte amb els seus 6,8 graus.

Per què l’hem escollit

En general, totes les cerveses de The Kernel ens agraden pel seu disseny d’etiqueta, simple i elegant, i ens atrau la decisió de no posar-li nom, diferenciant-les únicament per les varietats de llúpol. En concret, les Pale Ale són un dels estils que més ens engresquen i no podia faltar aquesta Kernel tan ben equilibrada.

Si voleu aportar el vostre granet de sorra, recordeu que vam parlar de la degustació de cervesa per si ens voleu fer comentaris ben parits. Esperem que gaudiu amb aquesta cervesa tant com nosaltres.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Cop d'atzagaia: EBC vs. SRM

Tornem un altre dijous amb les nostres comparacions del món birraire. Ahir us parlàvem del color de la cervesa i el mètode EBC, però avui us introduirem un altre sistema estandarditzat que fa la mateixa funció, mesurar numèricament el color de la cervesa.

Mètode europeu

El mètode europeu, European Brewing Convention (EBC), és l’estàndard que es fa servir habitualment a Europa que, com us dèiem ahir, va començar com un mètode comparatiu que comportava inexactitud quant a determinar el color. A causa d’aquesta problemàtica, es va optar per un sistema semblant al que comentarem a continuació, que en un principi consistia a fer travessar un feix de llum (530 nm de longitud) per un centímetre de cervesa però actualment la longitud d’ona és igual que en l’altre sistema (430 nm de longitud).

Mètode americà

El SRM o Standard Reference Method és el sistema adoptat el 1958 per la American Society of Brewing Chemists (ASBC) i és el mètode habitual d’Amèrica. La definició d’aquest mètode és: l’absorbància (o pèrdua de llum) d’un feix de llum de longitud d’ona 430 nm en travessar una cubeta de mitja polsada, multiplicat per 10. Actualment i segons la llei Bouguer-Lambert-Beer (que us explicarem en una altra estona), la multiplicació ha de ser de 12,7. Si el resultat és major a 30, la mostra s’ha de diluir i tenint en compte aquesta dada en el càlcul.

Ambdós mètodes són vàlids per referir-se al color de la cervesa, ja que tots dos són un estàndard, però s’ha d’especificar a quin dels mètodes fa referència aquesta dada. Una fórmula senzilla ens permetrà passar d’un mètode a l’altre (“EBC = SRM x 1,97” i “SRM = EBC x 0,58”) o sinó també podeu recórrer a un conversor d’Internet. Esperem que us hagi semblat interessant veure la ciència darrera la cervesa.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: Sistema EBC

De cerveses n’hi ha de tots colors i totes tenen les seves diferències, més o menys fàcils de concretar, però el color és un dels factors més difícils de mesurar per què la llum que rep la cervesa no sempre és igual. Aquesta reflexió ens ha fet decidir parlar del sistema europeu per mesurar el color de la cervesa.

Un xic d’història cervesera

A finals del segle XIX, Joseph Williams Lovibond va desenvolupar un mètode per garantir la qualitat de la seva cervesa. Consistia en una comparació del color amb unes filmines que determinava un valor aproximat. Va mantenir-se vigent durant molt de temps fins a substituir-se per mètodes moderns. Encara, avui dia, els productors de malta fan servir el terme “graus Lovibond” per referir-se al color que aportarà el seu producte. Un dels sistemes moderns que ha substituït a aquest és l’EBC.

European Brewing Convention

El sistema EBC és un dels que està vigent actualment. Al principi treballaven amb mètodes de comparació visual, però quedaren obsolets i van optar per fer servir un espectrofotòmetre. L’EBC es determinava mesurant la reducció d’un feix de llum de color amb longitud d’ona de 530nm però, des de 1991, apliquen un estàndard on la unitat de color és 25 vegades l’absorbància (logaritme de pèrdua de llum) a 430 nm de longitud.

Per què us feu una idea, les Pilsener estàn entre els 6 i els 12 EBC, les Pale Ale angleses van dels 16 als 28 EBC i les Imperial Stout es troben entre els 59 i els 79 EBC.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

El guardià de la taverna: Kopi Loewak Coffee Stout

Benvinguts a la taverna dels horrors, on podeu conèixer tota classe d’estrambòtiques i excèntriques cerveses que ronden pel món. Entreu, la porta és oberta.

El molí cerveser

Avui us portem una cervesa d’una de les cerveseres més conegudes tant a Holanda com a la resta d’Europa. De Molen o “el molí” en holandès, va començar la seva activitat el 2004 en un molí (se les saben totes!) construït el 1697 i anomenat De Arkduif. Actualment, en aquest molí tenen també un restaurant i una botiga de cervesa i la seva producció es realitza en unes instal·lacions que es troben a prop. A més, des del 2009 realitzen un festival a la seva seu que acull les millors cerveseres d’Europa, Borefts Bier Festival.

Kopi Bir

Els de De Molen tenen una Imperial Stout amb l’ingredient afegit del cafè de civeta, dels més cars del món amb un preu que ronda els 400 €/kg. És una cervesa d’alta graduació amb un 11,2% d’alcohol i, com solen ser les Imperial Stout, el seu color és negre amb un sabor amarg i està elaborada amb ordi torrat. Aquest cafè s’obté com a resultat de la digestió, per part de la civeta, dels grans de cafè, però per les condicions en què es tracten aquests animals i les pressions de les protectores d’animals, De Molen va finalitzar la producció d’aquesta cervesa l’any 2013.

Encara que ja no poguem tastar aquesta cervesa, De Molen produeix un munt de cerveses, pel que, si viatgeu a Holanda, no us n'estigueu d’anar i gaudir d’una bona cervesa.

Salut i força al canut!

Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Sagal, avui l'artesanal: Barcelonina

Us donem la benvinguda una altra setmana al nostre racó de l’artesanal, la cervesa pel veritable amant de la cervesa. Benvinguts esbirraixats!

Cervesers noctàmbuls

Avui us portem una cervesa de Ratpenat Cervesers, uns barcelonins amants de la bona cervesa que van començar la seva producció l’any 2011, des de llavors han fet diverses cerveses i, actualment, el seu catàleg consta de 9 cerveses, com la Barcelonina de la qual us parlarem avui.

Barcelonina (Pale Ale)

La Barcelonina és una cervesa de l’estil britànic Pale Ale, que són lleugeres, clares i refrescants. La Pale Ale de la Barcelonina és una cervesa rossa, lleugera amb poc cos, bastant transparent i d’espuma blanca. La seva aroma és fresca amb notes cítriques, de taronja i aranja, que acompanyaran fins a la boca, on seguirà el gust cítric acompanyat per l’amargor del llúpol, mantingut en un llarg regust.

I per acompanyar…

Aquesta cervesa marida molt bé amb plats lleugers com el peix i el marisc, per això us recomanem fer-la acompanyar d’una bona paella de marisc, segur que la gaudiu molt millor.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Esbirraixat Beer Challenge: Haranjakiri

Arriba divendres i un cop més us portem una de les cerveses que més ens agraden. En aquesta ocasió li ha tocat a la Haranjakiri, una cervesa produïda per Poch’s Cervesa Artesana.

Cervesa de la Garrotxa

Poch’s és una microcervesera de Castellfollit de la Roca fundada el 2011, una localitat construïda sobre una cinglera de basalt, el que han aprofitat per anomenar la seva Imperial Stout. La cervesa Poch’s és produïda a un antic obrador d’adoberia de pells que rebia el nom de Can Poch, nom que han fet servir per a la seva companyia. El seu obrador és de caràcter públic, el que permet observar de primera mà la feina d’un cerveser artesanal i el procés de producció de la cervesa.

Grapefruit Beer (Pale Ale)

L’Haranjakiri és una cervesa de l’estil Pale Ale anglès, de color daurat pàl·lid i una mica tèrbola, la seva espuma és d’abundància mitjana i no gaire persistent. Com és d’esperar, aquesta cervesa és d’aroma afruitat pel seu contingut d’aranja amb el seu toc cítric característic, com també es nota en boca, on pensarem primer en un suc abans que en una cervesa, cosa que canvia a mesura que ens acabem la copa. La presència del llúpol queda en segon pla, pel que és una cervesa suau on el regust desapareix bastant ràpid.

Per què l’hem escollit

Com és una cervesa suau, l’Haranjakiri es presta a continuar-la bevent després de la primera ampolla, cosa que ens agrada fer i no quedar-nos a la primera. També ens crida molt l’atenció l’etiqueta amb una aranja samurai, ja que un dels membres de la redacció és un enamorat del Japó i no podia faltar una cervesa amb aquesta referència.

Si voleu aportar el vostre granet de sorra, recordeu que vam parlar de la degustació de cervesa per si ens voleu fer comentaris ben parits. Esperem que gaudiu amb aquesta cervesa tant com nosaltres.

Salut i força al canut!

Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Cop d'atzagaia: Normal vs. Sense Gluten

Tornem un altre dijous amb les nostres comparacions del món birraire. El nostre objectiu d’avui és saber si existeix gran diferència entre la cervesa de sempre i les noves cerveses sense gluten, aptes per a celíacs.

La cervesa de sempre

La cervesa és l’única beguda alcohòlica que conté gluten en la seva composició, això és a causa de la utilització de cereals com l’ordi i el blat que contenen aquesta proteïna. Encara que hi ha alternatives, com són el blat de moro o l’arròs, a les receptes sempre s‘hi inclou una part de malta perquè dóna més cos i color a la cervesa, així que no es pot fer cervesa sense fer servir aquests cereals.

La cervesa sense gluten

Hem dit que no es poden deixar d’utilitzar cereals amb gluten, però això no és cap impediment per poder fer una cervesa sense gluten. Les grans marques de cervesa van desenvolupar un procés pel qual, durant l’elaboració de la cervesa, s’aconsegueix reduir el nivell de gluten per sota dels 10 ppm (per sota de 20ppm ja és apte per celíacs), per tant, els celíacs poden gaudir d’aquesta gran beguda.

Però, serà igual?

Us sorprendrà saber que no hi ha cap diferència remarcable entre els dos tipus, es fa fins i tot complicat poder distingir una de l’altre, ja que tant en sabor, aroma i color, les cerveses sense gluten són pràcticament una cervesa com les de sempre. Podeu fer la prova i degustar-ne una, us recomanem la Blonde Ale que és una molt bona cervesa.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Fem-ne cinc cèntims: Elaboració de la cervesa

És de coneixença popular que els alemanys són uns grans aficionats a la cervesa, però potser no sabíeu que el 1516 Alemanya va promulgar una llei de puresa, relativa als ingredients que havia de portar una cervesa (aigua, malt i llúpol). En aquell temps encara no es feia servir el llevat, però des de 1880, quan Louis Pasteur va descobrir el procés de fermentació amb el llevat, es va convertir en un altre ingredient bàsic. Així que avui parlarem de l'elaboració de la cervesa artesanal.

Sopa maltosa

El primer pas és bullir el malt (ordi, blat, …) a uns 80º en aigua per aconseguir que s’alliberin els sucres del malt, a continuació es cola aquest líquid i obtenim un suc d'ordi dolç que encara no conté ni alcohol ni amargor. En el cas de la cervesa industrial, es substitueix part dels ingredients per abaratir costos, repercutint negativament en el resultat final.

Amargant el most

Ara és quan entra el llúpol en acció, aportant aquell toc amargant característic de la cervesa. Aquest ingredient, a més de l’amargor, també dota d’elements que marcaran l’aroma i el sabor de la cervesa resultant, com també aporta antioxidants, conservants naturals i característiques organolèptiques úniques. Després de coure el suc amb els llúpols, obtenim un most dolç i amarg, però continua sense contenir alcohol.

Fermentació

A l’última part del procés, el llevat s’encarrega de transformar la maltosa en alcohol durant aproximadament uns 5 dies, que en acabat s’obté una cervesa apta pel consum. En el cas de la cervesa artesanal es duu a terme una segona fermentació en ampolla o barril, el que provoca que la cervesa obtingui el gas i quedi envasada al buit, a diferència de la cervesa industrial que se li injecta gas CO2 i no té una segona fermentació.

Si us engresca fer la vostra pròpia cervesa a casa, es poden comprar per Internet kits per elaborar cervesa, a nosaltres ens encantaria poder fer la Esbirraixat Pale Ale!

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

El guardià de la taverna: Dado Beer Illex

Benvinguts a la taverna dels horrors, on podeu conèixer tota classe d’estrambòtiques i excèntriques cerveses que ronden pel món. Entreu, la porta és oberta.

Cervesa brasilera

Avui us presentem la cervesa Illex, produïda per la micro cervesera Dado Bier de Brasil. Rep el seu nom de la planta Illex Paraguariensis, que potser us diu més si l’anomenem pel seu nom comú, la típica herba mate, tan coneguda a Sud Amèrica. Aquesta és la primera cervesa del món feta amb aquest ingredient i va guanyar medalla d’or a la South Beer Cup.

Herb beer

La Illex és una cervesa de color palla, d’un cert toc verdós, amb una capa d’espuma abundant que desapareix ràpidament. En la seva aroma es detecta l’olor força a herba mate amb notes d’herbes i mel. En boca, el mate perd protagonisme accentuant el sabor herbaci i les notes suaus de llúpol. Al final deixa un regust dolç amb un toc àcid.

Si teniu un viatge a Brasil, no dubteu en tastar-la i fer-nos’ho saber.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més

Sagal, avui l'artesanal: Juliett

Us donem la benvinguda una altra setmana al nostre racó de l’artesanal, la cervesa pel veritable amant de la cervesa. Benvinguts esbirraixats!

De les terres de l’Ebre

Avui parlarem d’una de les cerveses de l’Anjub, una companyia cervesera de Tarragona que des de fa uns anys treballen amb passió per compartir la seva afició convertida en professió. Aquesta gent utilitzen ingredients de qualitat per oferir cervesa artesanal de veritat, així que són una aposta segura.

Stout britànica

La Juliett és una cervesa extra stout de color negre i opaca, a l’estil britànic de la cervesa negra. La capa d’espuma és persistent i esponjosa amb un color de caramel. La seva aroma recorda al cafè i a la xocolata, per la malta torrefactada, amb notes a llúpol. En boca es presenta una cervesa amb molt cos de sabor a cafè amarg, que deixa pas a la dolçor de la malta i l’aparició de la xocolata. Encara de tenir una graduació de 6,2% i un gran grau d’amargor, el gran equilibri entre la dolçor i l’amargor la fan una cervesa més fàcil de beure del que s’espera.

I per acompanyar…

Aquesta cervesa marida molt bé amb carns vermelles i formatges curats o semi curats, però el que sense dubte l’acompanya molt bé és un bon pastís de xocolata, durant una sobretaula.

Salut i força al canut!


Font: els xitxarel·los d'Esbirraixat.

Llegir Més